L'eutanàsia; opció cristiana?

Una determinada ètica cristiana considera absolut el valor de la vida per damunt de qualsevol altre.

Juan José Tamayo és Director de la càtedra de Teologia i Ciències de les Religions de la Universitat Carlos III de Madrid. Vinculat a la Treologia de l'Alliberament, sobre la qual ha treballat intensament, és membre de l'Associació de Teòlegs i Teòlogues Joan XXIII. Ha publicat nombrosos llibres.

L'eutanàsia és un tema incòmode per a l'ètica, potser per una concepció sacralitzada i idealitzada de la vida i per una imatge tràgica de la mort i de la por al no-res. I no hauria de ser així perquè, si bé la vida no és una vall de llàgrimes, tampoc és un jardí de delícies, i perquè la bona mort -aquest és el significat etimològic de la paraula- és la conseqüència lògica de la proposta ètica del ben viure i de la qualitat de vida, defensada per totes les filosofies morals.

També resulta incòmode per a una determinada ètica cristiana, que considera absolut el valor de la vida per sobre de qualsevol altre valor i la defensa fins i tot en situacions en què el patiment mina l'ésser humà fins a sumir-lo en un estat d'humiliació i d'indignitat i convertir-se en tortura. ¡La vida per sobre de la felicitat! Aquesta sembla l'opció recalcitrant de moralistes estrets de mires contrària al missatge de les Benaurances, que anuncia la felicitat per als pobres, els que tenen fam i set de justícia, els misericordiosos, els nets de cor, els constructors de pau, els perseguits per la justícia, la gent infeliç.

L'eutanàsia és, sens dubte, un dels temes més incòmodes de l'agenda ètica d'aquells que es consideren els seus legítims i únics intèrprets, que la condemnen sense matisos, sense cap esforç intel·lectual, sense anàlisi crítica de la realitat, amb arguments que no resisteixen la prova de l'hermenèutica, ni filosòfica ni teològica. Ignoren les opinions dels experts i adopten posicions dogmàtiques despietades. Un dels seus arguments per oposar-se a l'eutanàsia és l'apel·lació a la idea de Déu com a senyor feudal, com a amo i senyor de la vida que la dóna i la pren quan vol, on vol i a qui vol, sense ni un bri de sensibilitat pel patiment humà, passant de llarg del dolor humà, de les persones que pateixen. Pensen i es comporten com els amics de Job, que el responsabilitzen de ser culpable dels seus patiments per salvar l'honorabilitat i la justícia divina dient-li «t'ho tenies merescut».

Els moralistes de via estreta encara van més enllà i arriben a falsejar el significat de la paraula eutanàsia, associant-la amb el menyspreu a la vida, amb l'autodestrucció, la desesperació, la covardia, l'abandó de responsabilitats socials, la frustració personal, identificant-la amb el suïcidi. Així operen els bisbes espanyols, que estan fent una campanya contra l'eutanàsia com a preparació de la Jornada per la Vida convocada per avui, data en la qual la litúrgia cristiana celebra l'Encarnació de Jesús al si virginal de María. A la campanya tornen a recordar els arguments exposats a la declaració del 19 de febrer de 1999, en què qualifiquen l'eutanàsia de greu mal moral, i la seva defensa, d'«equivocada en si mateixa i perillosa per a la convivència social». Lluny de constituir un progrés, és per a ells un retrocés que, citant Joan Pau II, respon a la «cultura de la mort». La raó de la seva acceptació està, segons l'opinió episcopal, en l'ateisme hedonista i en una mala comprensió de la llibertat. El «dret a la mort digna», diuen, és un eufemisme que, en realitat, significa «dret a matar».

Per oposar-se a l'eutanàsia apel·len al sentit redemptor del patiment i recorren als sofriments de Jesús de Natzaret, que els va assumir voluntàriament, amb tota la seva cruesa, va anar a la mort sense aixecar la veu, i, segons va dir un arquebisbe emèrit espanyol, no va necessitar cures pal·liatives. Aquesta interpretació és una construcció ideològica de la moral catòlica que no respon al fet de la mort de Jesús ni a les causes que la van provocar. Jesús no mor per complir la voluntat de Déu, ni entrega la seva vida voluntàriament. Tot al contrari. Quan és detingut i s'acosta el moment fatal, sent angoixa, i està a punt de la desesperació. És executat després d'un judici en el qual se'l va acusar de blasfem per part de les autoritats religioses d'Israel i de subversiu per part de les autoritats polítiques.

Em permeto recomanar als bisbes la lectura del llibre La eutanasia, una opción cristiana, d'Antonio Monclús (GEU, Granada, 2010). Tres són les idees principals que exposa i que em semblen difícilment refutables:

1. En la profunditat de la persona es troba l'espai de decisió sobre la conducta d'un mateix.
2. L'eutanàsia és una opció cristiana, i ho és des de la defensa de la vida en plenitud en el més genuí sentit evangèlic.
3. El cristianisme no reconeix sentit redemptor al patiment, sinó que lluita contra ell i contra les causes que el provoquen.

 És possible que, després de la seva lectura, els bisbes no canviïn d'opinió, però hi trobaran arguments sòlids que, almenys, els faran pensar que la seva posició no és l'única vàlida dins del cristianisme. Amb això n'hi ha prou.

Director de la càtedra de Teologia i Ciències de les Religions de la Universitat Carlos III de Madrid.

Publicat a El Periódico el 25 de març de 2011