Autisme

Mn. Joaquim em demana que parli de l’Autisme i del perquè m’he dedicat a atendre a aquests infants i joves.

Segurament aquest dies haureu llegit o escoltat notícies sobre Autisme ja que el cap de setmana del 2-3 s’ha celebrat el Dia Mundial de Conscienciació sobre l’Autisme, instaurat per l’ONU el 2008.

Quan els anys 60 estudiava pedagogia vaig sentir parlar de l’autisme. Llavors era una patologia totalment desconeguda. Tenia ganes de dedicar-me pedagògicament als infants més necessitats i vaig tenir la sort de contactar amb l’únic equip que llavors, a Catalunya i Espanya, es dedicava a treballar amb infants amb autisme. Era, i és, la Institució GURU de Barcelona. Després de treballar 28 anys amb infants, vaig anar a Banyoles, a dirigir el Centre Mas Casadevall, per a joves i adults amb autisme, durant 12 anys. Actualment, ja jubilat, segueixo vinculat a les dues entitats.

Però, què és l’Autisme?

L’any 1943 el psiquiatre austríac Leo Kanner, va descriure aquesta patologia, que fins llavors només es diagnosticava amb gent gran, en un grup d’11 infants.

Eren infants que havien nascut sense cap símptoma que pogués fer pensar en una patologia, però que ja de petits presentaven un retard en la seva evolució que els dificultava la normal relació amb el seu entorn i dificultava el seu aprenentatge.

Actualment gairebé tothom està d’acord en que l’autisme és un Trastorn Greu del Desenvolupament ( conegut amb les sigles TGD) de base neurològica que afecta al normal desenvolupament de l’infant.

Són persones que reben, igual que nosaltres, els estímuls que arriben del món exterior, però que, degut al seu trastorn neurològic, o bé no els interessen i per tant no els arxiven en el seu cervell o bé els arxiven però d’una manera molt personal i totalment inintel•ligible per nosaltres. Per entendre’ns, és com si fossin d’un altre planeta.

Són persones que presenten una incapacitat per crear vincles socials. No segueixen amb la mirada quan els indiques una cosa o quan els pares es desplacen per la casa; no els agrada el contacte físic, tampoc somriuen ni tenen por als estranys.

Aquesta incapacitat de relació fa que presentin una falta de llenguatge comunicatiu. Poden dir coses, però sense cap sentit per nosaltres. De totes maneres, com que hi ha diferents graus d’afectació de l’autisme, ens podem trobar amb alguns d’ells amb qui ens podrem interrelacionar verbalment. Cal, però, tenir molt en compte que tot i que no parlin o que no entenguem el seu llenguatge, amb les seves actituds, mots estranys o crisis, més o menys agressives, sempre ens estant dient moltes coses. Per tant, cal estar sempre molt atents, però mai a la defensiva o amb prevenció.

Quan són petits no aprenen a fer servir les joguines d’una manera adequada a la seva edat. No donen contingut simbòlic als objectes, o sigui que no desenvolupen la fantasia i els seus jocs són destructius, monòtons i repetitius.

No suporten gens i els neguitegen molt els canvis en el seu entorn, tant els canvis físics com els que tenen relació amb les persones.

Tot plegat fa estiguem parlant de persones molt sensibles però, a l’hora, molt rígides degut a la seva incapacitat d’acceptar canvis. Això els provoca una angoixa molt gran que fa que reaccionin, a aquesta por, de maneres molt violentes i aparatoses.

Malgrat tot, en general són persones intel•ligents i amb moltes capacitats, si és que som capaços d’intentar entendre-les i actuar d’acord amb les seves capacitats. D’aquí la importància d’un treball intens, individualitzat en el camp de l’aprenentatge tant l’escolar com el social, i una adequada i constant atenció per part dels professionals de la salut mental.

En un començament es fixava la incidència de 5 casos cada 10.000 persones. Però degut als avenços en el camp del diagnòstic es calcula que un de cada 700 infants presenta simptomatologia autista en major o menor grau.

Actualment s’està investigant molt tant en el camp del diagnòstic com de les tècniques terapèutiques tan en els aspectes neurològics com més personals i psicològics.

Els que desconeixen la dinàmica d’aquestes persones, acostumen a tenir-los por per l’estranyesa, i sovint violència, del seu comportament. Però us puc assegurar que, si som conscients de les seves característiques i sabem acostar-nos-hi sense por, aprendrem molt de com escoltar i tractar, no només a les persones amb autisme, sinó a totes les persones. A mi personalment el treball amb aquestes persones m’ha enriquit molt i, segur, que m’ha ajudat a ser millor.

 

Francesc Pèlach i Busom
Pedagog terapeuta