La histerectomia consisteix en l'extirpació de l'úter, bé sigui íntegrament o respectant el coll uterí. Quan en el mateix acte operatori s'extirpen els ovaris i les trompes el procediment es denomina histerectomia més annexectomia bilateral.
La histerectomia és la segona cirurgia ginecològica més freqüent, després de la cesària. Les seves indicacions són múltiples en el tractament d'alteracions ginecològiques benignes i neoplàsiques.
Aproximadament el 90% de totes les histerectomies s'indiquen per patologia benigna.
La cirurgia ginecològica comparteix molts dels aspectes psicològics que acompanyen a la cirurgia en general. No obstant això atès que la cirurgia ginecològica té un efecte directe en l'aparell reproductiu de la dona, dóna lloc a certes especificitats.
Entre la població femenina existeix una sèrie de creences i actituds relacionades amb la histerectomia i les seves conseqüències futures. Entre els temors que se solen esmentar enfront d'aquest procediment estan la sensació de "quedar buida", el temor a augmentar de pes, la pèrdua del desig sexual i les percepcions errònies que les parelles de les dones puguin tenir respecte a la histerectomia. La histerectomia pot ser valorada per les pacients, com un esdeveniment amenaçador, la qual cosa pot generar alts nivells d'ansietat deguts a l'absència de control per part de la pacient i al caràcter impredictible de la situació quirúrgica. Aquestes alteracions en l'estat d'ànim pot tenir efectes negatius sobre el procés de recuperació postoperatòria fent-ho més lent i complicat.
Culturalment, el cos de la dona juga un important paper en el rol de gènere que ella exerceix i en la seva vivència sexual, D'altra banda, en la nostra cultura, l'úter ha estat simbolitzat com a part determinant de la identitat femenina a causa del seu paper en la procreació i la maternitat, funcions per les quals històricament la dona ha estat definida i valorada en la societat. Per això encara que la dona trobi una explicació per a aquesta cirurgia des del punt de vista mèdic, pot tenir altres preocupacions en el seu pensament, que donen lloc a preguntes, idees negatives i temors, que donen pas al concepte de mutilació. D'aquesta manera, la pèrdua de l'úter es veu com la falta d'alguna cosa, la qual cosa pot fer sentir a la dona com a incompleta, doncs encara que l'úter en situació normal és invisible es fa visible quan es produeix la seva absència, la qual cosa té efectes emocionals que poden provocar la iniciació d'un procés de dol, modificacions en l'autoestima, en l'estat d'ànim, el desig sexual i les relacions de parella després de la cirurgia.
D'altra banda, els aspectes psicològics de la cirurgia ginecològica realitzada per condicions benignes no són necessàriament els mateixos que els que es donen en el cas dels processos malignes. A més, una altra variable a tenir en compte quan es consideren els aspectes psicològics de la intervenció és la edat de la dona i el fet que tingui o no fills o que la cirurgia talli els seus desitjos de maternitat.
Els símptomes psicològics generalment milloren en la majoria de les dones després d'una histerectomia en relació amb la millora dels símptomes ginecològics als quals posa remei la intervenció quirúrgica i la correcció del dèficit hormonal ovàric quan s'inicia estrogenoteràpia després de l'extirpació dels ovaris. De totes maneres, la histerectomia pot no tenir cap benefici en les dones amb història prèvia de trastorns psiquiàtrics i en aquelles amb problemes psicosocials i de personalitat. Per tant, el risc principal d'obtenir mals resultats psicològics després de la histerectomia està relacionat amb l'existència d'antecedents personals de problemes psicològics previs.
La depressió és un dels trastorns psiquiàtrics que tradicionalment s'esmenten després d'una histerectomia no obstant això, a la llum dels més recents estudis no existeix evidència per concloure que la histerectomia causi depressió.
La funció sexual després de la histerectomia és una de les preocupacions que les dones expressen. Molts estudis recents assenyalen que en general la histerectomia millora la funció sexual. De la mateixa manera, atès que la histerectomia té com a conseqüència l'esterilització, algunes dones poden gaudir del sexe evitant la contracepció. No obstant això en alguns casos la histerectomia causa pèrdua de libido i falta d'interès pel sexe. En tot cas, s'ha de tenir en compte que les diferències culturals en relació al comportament sexual poden ser diverses entre països o grups ètnics.
No s'hauria d'oblidar que al marge del que s'ha dit en el paràgraf anterior, existeixen situacions especials que cal comentar de forma particularitzada, d'aquesta manera en dones que han estat sotmeses a la extirpació dels ovaris, la vida sexual pot empitjorar en comparació a aquelles amb ovaris intactes, de manera que aquestes dones experimenten menys plaer coital, disminució de libido i lubricació independentment de si s'administren estrògens o no, la qual cosa indica que els estrògens tenen poc valor per tractar aquestes disfuncions sexuals. No obstant això, les dones sotmeses a la extirpació dels ovaris que reben tractament hormonal informen de menor ansietat i depressió i un major benestar, equiparable al de les dones que han preservat els ovaris.
Un altre grup específic sobre el qual cal fer una precisió estaria constituït per les dones sotmeses a histerectomia per un procés cancerós, en aquests casos, després de la cirurgia la sexualitat sol restar disminuïda.
La reacció del company sexual de la dona sotmesa a histerectomia és un factor determinant per a l'adequació sexual de la parella, doncs els homes que identifiquen la pèrdua de l'úter amb la pèrdua de la femineïtat o la disminució de la libido, solen evitar la interacció amb la seva parella. Alguns no coneixen l'anatomia i fisiologia femenina, i els resultats funcionals de l'operació i poden mostrar-se ansiosos o culpables respecte a l'activitat sexual posterior a l'acte quirúrgic.
Com a conclusió de tot el tractat, en el procés d'informació per a la presa de decisió de la pacient a l'hora d'atorgar el seu consentiment per ser sotmesa a una histerectomia, s'haurien de considerar tant la millora dels símptomes ginecològics com també la millora de la qualitat de vida, els resultats psicològics i la funció sexual de les pacients.
Si els professionals de la salut dediquessin temps suficient per aclarir dubtes i temors que envolten a tal intervenció i proporcionessin informació sobre els fets, tant la dona com la seva parella sofriran menys les dificultats que poden aparèixer després de l'operació.
En alguns llocs, amb la finalitat de facilitar l'experiència quirúrgica i reduir els efectes emocionals indesitjables de la histerectomia, s'han desenvolupat una sèrie de programes de preparació psicològica prequirúrgica centrats en la provisió d'informació relacionada amb la cirurgia. Alguns d'aquests programes se centren a proporcionar a la pacient informació escrita estandarditzada sobre el procés. Malauradament, s'ha demostrat que aquests fullets informatius no són universalment efectius. Per tant, el convenient seria donar una informació personalitzada que s'ajusti a les necessitats de cada pacient.
Dr. Fernando Montero Muñoz
Metge ginecòleg del l’Hospital Trueta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies