Entrevista a Michel Serres, filòsof francès.
 |
| Michel Serres. Foto per Manuel Cohen |
“Aquella o aquell que avui us presento no viu a prop dels animals, ja no habita la mateixa Terra, ja no té la mateixa relació amb el món. [...] Ell o ella ja no té el mateix cos, ni la mateixa esperança de vida, no es comunica igual, no percep el mateix món.” Així defineix Michel Serres el nou personatge que ha creat, Ditona, que integra la generació més tecnològica que la humanitat mai ha viscut. És aquest infant que, amb l'índex ben tibat, fa anar amunt i avall les icones d'un mòbil o d'una tauleta electrònica. Quin és el seu món? A quins reptes s'enfronta? El filòsof francès, professor a Stanford, reflexiona sobre tot plegat en l'assaig Ditona (Gedisa). L'obra, un breu llibret de 123 pàgines, ja ha estat traduïda a quinze idiomes.
Vostè anuncia el naixement d'un nou ésser humà. Com és?
Quan les noves tecnologies han passat de les grans empreses a l'ús generalitzat, és a dir, quan tothom té ordinador a casa, han canviat moltes coses. Aquest canvi s'emmarca en una transformació de fons anterior. Per exemple, a Catalunya, com a França, a principis del segle XX la meitat de la població es dedicava a l'agricultura. Avui només un 1%. D'altra banda, quan vaig néixer hi havia menys de dos mil milions de persones al planeta. Avui en som vuit mil milions. En el transcurs de la meva vida, i tinc 83 anys, la població s'ha multiplicat dues vegades per dos. L'esperança de vida ha augmentat paral·lelament de manera extraordinària. Les dones, al segle XIX, tenien una esperança de vida de 30 anys i avui és de 80. Per tant, la relació amb la natura, amb el naixement, la mort i les malalties ja havien canviat quan, de cop i volta, arriben les noves tecnologies, que han transformat les relacions entre les persones. Per això ha nascut aquest nou ésser humà.
Quines són les característiques de la Ditona i el Ditet?
Per començar, està connectada al món sencer. En francès, per dir ara, diem maintenant; és a dir, tenint a la mà. Quan la petita Ditona té el mòbil a la mà, pot accedir a tots els llocs del món amb un sol dit a través de Google o el GPS, també a totes les informacions gràcies a la Viquipèdia, i després finalment pot trucar a totes les persones de les quals té el número. Té el món a la mà. Sovint em pregunto qui en la història abans que ella podia tenir tot el món a la mà... potser Carles V o bé Lluís XIV.
Quins són els perills d'aquesta nova situació?
Més aviat hi veig avantatges. Per començar, no cal desplaçar-se per tenir accés a la informació. Quan era jove, per exemple, vaig ser marí. Vivia a l'Àfrica Oriental i la meva xicota era a Bordeus. Aleshores, les cartes trigaven un mes per anar i tornar. Quan rebia una carta d'ella, no entenia gaire bé a què em responia. En canvi, avui, amb el mòbil, puc trucar a qui vulgui d'arreu del món de seguida. Això suposa una gran diferència de comportament. Molta gent pensa que és molt perillós. Més aviat penso que l'arribada de la Ditona ha dividit en dos la societat, i la part vella es malfia d'aquestes tecnologies. O potser el que passa és que està angoixada perquè no s'hi sap adaptar. Quan va arribar el telèfon, a finals del segle XIX, es va plantejar el mateix interrogant. Ara bé, no és gaire perillós, oi, el telèfon?
A Catalunya hem tingut casos recents d'adolescents que han penjat fotos seves diguem-ne indecoroses, i es parla que els joves no distingeixen entre l'esfera pública i la privada.
Quan va arribar la impremta i es van començar a estendre totes les novel·les de cavalleria, molta gent va mig embogir amb aquella lectura. Hi ha un autor espanyol, saben de qui parlo?, que va escriure una excel·lent novel·la que tractava justament d'un senyor que estava tan embegut d'aquest tipus de novel·les que prenia els molins per enemics i els atacava. Se'n recorden, d'aquest autor? Cervantes deia, de fet: “Si llegiu massa novel·les, acabareu bojos.” I és el mateix que diem avui dia a aquests adolescents, que si estan massa enganxats al mòbil perdran el món de vista. Qui fos capaç d'escriure avui El Quixot seria el gran geni del món contemporani.
En tot cas, afirma que aquestes noves tecnologies en el fons no superen el model de la pàgina.
Les noves tecnologies no han trobat la seva expressió tècnica real, i han quedat lligades al model de la pàgina. Obrim l'ordinador com un llibre, la distribució de la informació es fa com en una pàgina, amb línies, etc.
També comenta que la nova generació ha canviat la seva relació amb el cos.
Això forma part de la revolució cultural anterior a l'arribada de les noves tecnologies. L'esperança de vida ha augmentat i, per exemple, quan el meu rebesavi es va casar, estava jurant fidelitat a la seva fiançada per cinc o sis anys, estadísticament parlant; en canvi, avui quan la Ditona es casa amb el Ditó ho fa per 65 anys! L'esperança de vida ha canviat totalment i, per tant, el cos també, i no ens adonem de fins a quin punt això té conseqüències. Això és gràcies a l'arribada, després de la II Guerra Mundial, de la medicina eficaç.
Pel que fa a l'educació, vostè sosté que Ditona demostra que les institucions educatives han quedat desfasades.
De vegades em vénen a veure arquitectes per preguntar-me com han de construir les universitats del futur. No sé què dir-los, perquè és molt difícil preveure exactament com es farà l'ensenyament, ja que ben segur que inclourà les noves tecnologies. Les institucions en general, no només les pedagògiques, han estat creades en un món que ja no existeix. Només cal veure les oficines de correus: avui dia cadascú té una oficina particular al seu ordinador.
En tot cas, està d'acord que el millor és tenir el professor en directe?
Totalment. El professor sempre serà necessari i el seu ofici no perilla. Quan fa vint anys entrava al meu amfiteatre, suposava que els meus estudiants no sabien absolutament res del que em disposava a ensenyar-los. Ho anomenava la presumpció d'incompetència. Avui dia, quan entro al meu amfi, veig que els alumnes ja han buscat per internet informació sobre la matèria dels meus cursos. Així que vénen amb uns coneixements previs, i això canvia la relació subtilment. En lloc de donar-los la informació més el saber, els he de donar la transformació de la informació en saber. És molt interessant i de vegades sento algun alumne xiuxiuejar amb l'ordinador obert al davant: “Ho he verificat i té raó.” O bé: “Ho he verificat i la Viquipèdia no diu el mateix que vostè.” Els estudiants estan més implicats i tot plegat fa que la transformació de l'ofici sigui molt apassionant.
Als pares d'aquesta Ditona, quins consells els dóna? Cal deixar que els infants juguin tota l'estona amb els dispositius?
No puc donar consells; només puc recordar que, quan van inventar el mòbil, els enginyers van pensar que seria un estri útil sobretot per als homes de negocis. Vint anys després, segons uns estudis estadístics, veiem que la majoria de trucades són de mares a fills. Se'n fa majoritàriament un ús intern en la família. El consell general no serveix de res, cal conèixer cada cas. L'única cosa que diria és que l'antiga generació s'hauria de posar al dia amb les noves tecnologies com més aviat millor. No val la pena condemnar sense saber.
Vostè mateix té compte de Facebook i Twitter?
La meva posició és una mica particular, atès que estic desbordat de demandes per tot arreu. Sóc un home públic i per això intento frenar i no tenir gaires connexions.
Valèria Gaillard
21/06/14
El Punt Avui
L'objectiu segons el responsable de la reunió és saber què pensem dels hospitals de Girona
-Josep Trueta i Santa Caterina- i subratllar quines coses es poden millorar en el futur.
