Salut mental en risc

La crisi fa disparar el nombre de depressions, casos d'ansietat i problemes d'addiccions

Els experts alerten del tractament de problemes com si fossin malalties

Demanen crear programes amb professionals diversos

La crisi econòmica no només té conseqüències visibles, n'hi ha d'altres que repercuteixen en la salut de les persones. Segons les dades de l'estudi Els riscos per a la salut mental de la crisi econòmica a Espanya: evidència en població atesa a centres d'atenció primària entre 2006 i 2009, presentades durant el recent Congrés Català de Salut Mental, a l'Estat espanyol arran de la crisi han augmentat un 19% els casos de depressió detectats a la xarxa d'atenció primària de salut, un 8,4% els d'ansietat i un 4,6% els problemes relacionats amb l'alcohol. A més, segons l'informe de Salut a Catalunya, les persones amb risc de problemes de salut mental l'any 2011 era del 14,1%. “Els homes aturats tenen tres vegades més risc de patir problemes de salut mental, i les dones, 1,5”, explica Maria José Fernández, metge de família i membre del grup de treball de salut mental i ètica de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic).

“S'ha constatat que, pel que fa a malalts mentals, la crisi agreuja la seva situació, perquè són persones molt vulnerables”, assegura el president de la Fundació Congrés Català de Salut Mental, Josep Clusa. “El motiu rau, d'una banda, en el fet que el compliment de la pauta assistencial és més difícil de dur a terme.

Hi ha malalts que, per exemple, no es mediquen.” A més, –hi afegeix Clusa–, “hi ha unes mancances pel que fa a personal que fan que les visites s'hagin espaiat en el temps.” La preocupació creixent dels professionals de la salut, però, rau en els casos d'afectació general de la població. “El que s'ha detectat és que les persones afectades per la crisi tenen una patiment no identificable, és a dir, no es pot atribuir a una malaltia, sinó a problemes. El perill és que s'estan medicalitzant aquests problemes, però no es busca el perquè”, comenta Clusa. Una opinió que comparteix el director de l'Observatori de Salut Mental de Catalunya, Josep Moya, que explica: “La crisi augmenta l'angoixa. Les persones afectades mostren, predominantment, símptomes de tristesa, ràbia, desesperació, impotència, etc., però molts cops no es tracta d'un trastorn depressiu.” El psicòleg Jordi Codina assegura que, ja “abans de la crisi, un 26% de persones sense trastorn mental van ser tractades com si en tinguessin”. En l'opinió de Moya, “si aquestes persones troben feina hi haurà una remissió completa dels símptomes”.

I és que el treball precari, els canvis en el sistema de treball, l'atur, els desnonaments, l'endeutament i la pobresa són els motius principals que afecten homes i dones, això sí, de manera diferent. “Elles reaccionen amb quadres depressius i amb somatització, mentre que els homes agreugen el consum de certes substàncies, sobretot d'alcohol”, diu el director dels Serveis de Salut Mental del Benito Menni de l'Hospitalet de Llobregat, Lluís Albaigues. A més, segons apunta Fernández, “un augment del 3% d'atur incrementa un 4,5% el nombre de suïcidis.”

Així doncs, per tal de donar resposta a aquesta situació, Moya apunta que “és necessari fer un canvi de model”. L'informe Quina crisi estem patint, com afecta la salut i com ens en sortirem reclama la necessitat de crear programes en què participin professionals de diversos àmbits. “S'han anat escapçant els programes més necessaris, com ara el programa Salut i Escola”, explica el psiquiatre Lluís Isern. Els professionals proposen potenciar la creació de grups específics d'ajuda mútua als centres de salut i programes de seguiment individualitzats.

LES FRASES

Les persones afectades pateixen angoixa, però moltes no tenen trastorns depressius

Josep Moya

DIR. OBSERVATORI DE SALUT MENTAL

Un increment del 3% d'atur suposa un augment del 4,5% de casos de suïcidis, morts que són evitables

Maria José Fernández

METGE DE FAMÍLIA

Els psicòlegs clínics asseguren que estan desbordats

L'augment dels casos de trastorn mental per la crisi ha fet que els psicòlegs clínics estiguin desbordats. “La ràtio no arriba als 4,5 per cada 100.000 habitants a l'Estat espanyol, molt lluny dels 18 de la mitjana europea. A més, segons un informe del Senat del 2010, hi ha una carència de fins a 7.200 psicòlegs clínics.” L'Asociación Nacional de Psicólogos y Residentes recomana la incorporació progressiva d'aquests especialistes sobretot als centres d'atenció primària, a les unitats d'oncologia i de dolor i en els programes de trastorn mental sever. A més, asseguren que actualment els trastorns mentals es medicalitzen en excés. “Seria més efectiu abordar els problemes combinant tractament mèdic amb intervencions psicològiques.”

Àngela Folguerola

27/08/13

El Punt Avui

Sembla estrany que el cervell no falli més

La filosofia sempre té una pregunta que va més enllà del coneixement científic.

El doctor Ignacio Morgado és catedràtic de psicobiologia a l'Institut de Neurociència de la Universitat Autònoma de Barcelona i un investigador eminent del cervell.

Ha dirigit un curs al Cosmocaixa de l'Obra Social La Caixa sobre el seu recent llibre ‘Cómo percibimos el mundo: una exploración de la mente y los sentidos' (Ariel, 2012). Un curs que serveix per comprovar els grans enigmes que queden per resoldre.

Com sabem que la realitat és tal com la percebem?

I què és la realitat? La principal realitat, per a nosaltres, és allò a què podem arribar gràcies als sentits que tenim. Allò a què no arribem és com si no existís.

Ho preguntaré diferent. El que percebem és la realitat?

No, si considerem com a realitat la realitat exterior. Fora de nosaltres no hi ha percepcions. No hi ha llum, ni colors, ni olors, ni gustos. Només hi ha energia i matèria. Els nostres sentits les capturen i les processen per crear les percepcions. Les percepcions són únicament a la nostra ment.

Si el nostre cervell fos diferent, la realitat també ho seria?

Segur, pel que fa a la nostra realitat mental. Tenim cinc sentits. No són quelcom d'absolut; no és l'única manera d'entendre el món. Podria haver-hi sentits diferents dels que tenim. Podríem no tenir-ne cap dels que tenim, i entendre'ns amb el nostre cos i l'exterior de manera diferent. El que podem entendre del món és allò que el nostre cervell pot entendre. Hi ha coses impossibles de fer arribar a un altre si no les pot percebre.

Si em pogués posar un exemple...

Descrigui el color verd o el blau. No podrà. Podrà descriure objectes blaus o verds, però, el color? Descrigui la llum. Són fenòmens que si no els has experimentat són impossible d'entendre.

Això sembla el mite de la caverna de Plató.

No m'estranya gens que es pugui relacionar el coneixement psicobiològic modern amb les idees de la filosofia clàssica. Els filòsofs han estat sempre a l'avantguarda del coneixement i del pensament. En l'època clàssica, el filòsof no podia parlar de les neurones perquè es desconeixia la seva existència, però sí que es podia parlar de com era la ment humana.

La filosofia pot ensenyar més?

No és que pugui, és que és la capdavantera del coneixement. La filosofia sempre té una pregunta que va més enllà del coneixement científic. És la guia. Sense filosofia progressaríem poc. És la demostració de la capacitat màxima del cervell humà.

Relegar la filosofia de l'ensenyament, doncs...

És un error. Perquè, a més, la filosofia té un altre avantatge: no només promou el coneixement, sinó també el desenvolupament del cervell, la memòria de treball, la intel·ligència, dins dels límits que imposa la genètica i la biologia.

Al investigadors del cervell, què els intriga més?

Hem progressat molt en el coneixement del cervell i les neurones, però encara no podem curar les malalties ni les afeccions mentals. El que tenim ara només són tractaments que alenteixen la seva progressió o les mantenen sota cert control.

Som a prop de la solució?

És que algunes malalties són molt complexes. No podem parlar d'una esquizofrènia única, sinó que segurament n'hi ha moltes. L'enigma és també un altre.

Quin?

Als investigadors ens sobta com un òrgan amb milions i milions de neurones, i amb bilions de connexions, no falli més i no hi hagi més malalties mentals. Que un òrgan tan complex falli tan poc!

I vostè que n'opina?

Que la selecció natural ha anat eliminant els errors. S'han anant seleccionant els cervells eficaços i sense alteracions.

Com és que una agrupació de neurones sent emocions?

No ho sabem. I em temo que no ho sabrem mai. Ara tinc en premsa un article a Claves de la Razón Práctica: ¿Es la conciencia un epifenómeno? És a dir, és la consciència quelcom que no serveix per a res? Com el motor d'un cotxe, fa soroll quan funciona, però el soroll mateix no serveix per a res.

Lluís Martínez

15/09/13

El Punt Avui

Els esplais educaran perquè no es llenci menjar a la brossa

La Fundació Catalana de l'Esplai reforça activitats en centres i menjadors escolars per promoure el consum conscient i sostenible

Més de 19.000 infants i joves es vincularan aquest curs a l'entitat

Els curs dels esplais de la Fundació Catalana de l'Esplai es va obrir ahir al Prat de Llobregat amb un acte que va aplegar més de 200 monitors. Foto: El Punt Avui

Promoure el consum conscient i sostenible és l'eix bàsic de la proposta educativa que la Fundació Catalana de l'Esplai posarà en marxa als seus centres de lleure i als menjadors escolars en els propers dos cursos. Així ho van explicar ahir els responsables de l'entitat en la trobada anual de monitores i monitors –se n'hi van aplegar més de dos-cents–, en un acte celebrat al Prat de Llobregat.

“El consum sostenible és una temàtica que té moltes implicacions: la salut, el medi ambient, els residus, els diners i els drets dels consumidors. De fet, té a veure amb l'estil de vida, i ens plategem trencar el miratge que qui més té és més feliç”, va explicar el responsable de l'àrea d'esplais de la fundació, Carles Xifra. Una de les accions de força serà la campanya Cap menjar a la brossa, que sensibilitzarà els infants i les famílies per reduir el malbaratament alimentari. Xifra explica que es muntaran concursos de receptes per aprofitar el menjar que ha sobrat d'altres àpats i es faran activitats i tallers sobre bones pràctiques per conservar millor els aliments a casa, així com raonaments sobre els avantatges de consumir productes frescos de temporada.

“Hem de pensar –indica el responsable de l'àrea d'esplais– que un terç dels aliments que es produeixen al món acaben llençats i, alhora, ens trobem en una situació de dramàtica pobresa.” Fer que infants i famílies vinculats a la fundació assumeixin uns hàbits de compra, conservació i reaprofitament d'aliments que eviti el malbaratament és un dels objectius, però també s'anirà més enllà, perquè es buscarà que la campanya de sensibilització arribi a molta més gent gràcies a les xarxes socials.

A la proposta educativa se li ha posat el nom B612, el nom de l'asteroide on se situa l'acció d'El petit príncep, per convidar a llegir o rellegir l'obra d'Antoine de Saint-Exupéry, que celebra els 70 anys de la seva publicació. Pel que fa a destinataris, la Fundació Catalana de l'Esplai atendrà 14.000 nens i joves als esplais i 5.000 alumnes en menjadors escolars.

L'entitat valora positivament les activitats d'estiu, amb 39.714 participants –un 20% més que l'estiu passat–. Es van atorgar 3.156 beques, mentre que l'estiu anterior havien estat 1.409. A més, s'han lliurat 500 beques de material per anar de colònies, gràcies a la campanya amb l'empresa Wala. Xifra va advertir que reduint les beques menys alumnes poden optar pel menjador escolar, que els assegura una alimentació equilibrada i variada.

LES XIFRES

19.000
infants i joves
participaran aquest curs en els esplais o dinaran als menjadors escolars de la Fundació Catalana de l'Esplai.

39.714
participants
han tingut les activitats d'estiu de la fundació, que representa un 20% d'assistents més respecte als de l'any passat.

 

Sònia Pau
15/09/13
El Punt Avui

Parlant de motivacions

No puc explicar cap llarga experiència de voluntariat encara. Tot just començo. En un hospital. Quan vaig anar a parlar amb la coordinadora pensava que em preguntaria per les motivacions, i que jo no sabria ben bé què dir-li. Em va fer força preguntes, cert, però no aquesta.

Me la trasllado, doncs, més que per trobar una resposta intueixo que per començar a teixir un relat, el meu primer relat de voluntariat.

No, no cal que controlem, justifiquem o argumentem totes les nostres accions. Però és certa una cosa: mai m'havia plantejat de ser voluntària. No havia sentit aquesta vocació. Així, ara, per què?

Tinc una amiga que ha fet voluntariat a l'Africa. La va moure l'amor d'un noi i l'ha atrapat l'amor a un país. Sense haver-ho previst. Per no és a partir d'ella, que se m'ha desvetllat la motivació. De petita vaig rebre una formació religiosa, diguem-ne «intensa» i tot i que en créixer l'oblidés, sé que les coses que ens ensenyen de petits queden impregnades en racons de l'inconscient. Em ve d'aquí, l'esperit de servei?

O es tracta del tsunami que ha arrasat la meva vida els darrers anys? Entre altres, l'ha provocat la pèrdua dels pares, després de llargues estades hospitalàries, i el sentiment que no vaig poder ser amb ells com hagués volgut. Potser és un joc de compensacions. Les ganes de canviar el món...Una reacció contra l'individualisme, l'egoisme, l'oportunisme i altres «ismes» amb què combreguen molts i que, a molts altres, ens fan sentir cansament, saturació i desencís. L'interès únic de fer el bé, de ser útil. De contrarestar. Gratuïtament. Perquè sí.

No sé si la meva motivació és alguna d'aquestes o un xic de cada, i més. Tant se val. Al capdavall compten els fets: tantes persones que s'ofereixen i generen esperança, alleujament i benestar en els altres! I que també són més felices, perquè això de donar és com un bumerang que retorna a la mà de qui el llença. I jo vull provar-ho. Perquè tinc l'ocasió i l'oportunitat. No em cal saber res més.

Annabel Ventura (Palamós)

13/09/13

Diari de Girona

Pàgina Federació Catalana de Voluntariat Social

En l’alimentació cal tenir en compte els nutrients, però també els contaminants

 Dr. Josep Lluís Domingo, toxicòleg i director de l'aplicació Ribefood.

El catedràtic de la Facultat de Medicina de la URV, el doctor Josep Lluís Domingo, ens rep al seu despatx i ens convida als laboratoris de toxicologia on es determinen quines substàncies contaminants contenen els productes alimentaris que consumim habitualment. De fet, el doctor Domingo i el seu equip han impulsat una aplicació informàtica per a mòbils i tauletes que permet assessorar els malalts crònics sobre una alimentació correcta, per tal de minimitzar i reduir al màxim les substàncies tòxiques de la dieta. L’aplicació és gratuïta i la trobem disponible en català, castellà i anglès.

Com afecten els contaminants ambientals en l’evolució i el tractament de les malalties cròniques?

Quan parlem de contaminants ambientals hem d’especificar que ens referim als químics, perquè, de moment, l’aplicació que hem creat no té en compte els microbiològics. Els contaminants químics, però, són nocius per a tota la població i s’estan fent estudis per valorar com afecten els malalts crònics. El que sí que podem dir és que un malalt crònic ha de vigilar una mica més que una persona sana.

El malalt crònic, d’entrada, ja ha de fer una dieta més restringida i li pot ser positiu evitar tòxics que hi ha en determinats aliments...

Exacte. Aquests contaminants químics són substàncies a les quals no hauríem d’estar exposats, idealment. Aquests tòxics han passat a contaminar el medi ambient i, tot seguit, s’han dipositat en els aliments.

D’on provenen aquests tòxics?

La majoria són objecte d’activitats antropogèniques: formen part de la mateixa qualitat de vida, o bé, de la necessitat de les activitats agrícoles i industrials que produeixen a gran escala. D’aquí han contaminat l’entorn: la terra, l’aire i l’aigua. I ens arriben a nosaltres, bàsicament, a través del que mengem. Si una cosa fem tots nosaltres és menjar i, com que els aliments, els conreem en aquest planeta tan contaminat, la contaminació arriba a l’aliment.

És evident...

A més, la contaminació es mou. El que fan a l’altra punta del planeta ens afecta, perquè les aigües es mouen, les llavors es mouen amb el vent, i amb la globalització, segurament, hi ha persones que estan consumint algun producte que ve de fora. L’ideal seria una contaminació zero, però això avui és lluny de la realitat. Ara bé, com menys contaminació i tòxics millor; per tant, si podem començar des d’aquí a posar el nostre granet de sorra, fem-ho.

Hi estem d’acord.

Per tal mesurar l’impacte en la salut d’aquests tòxics, els organismes reguladors com l’Organització Mundial de la Salut, la Unió Europea o l’Agència de Protecció del Medi Ambient dels EUA marquen uns límits de tolerància admissibles per part de les persones. Uns “límits de seguretat”, tot i que el que no fa mal a la majoria pot ser nociu per a uns quants.

Allò de “si no sobrepasseu aquesta quantitat, segurament no arribareu a patir efectes adversos”...

Sí! La clau, però, la trobem en l’adverbi segurament. Perquè estem parlant de riscos, i el càlcul dels riscos té a veure amb la probabilitat matemàtica. El sentit comú és clar, com més estiguem exposats a aquests tòxics, més risc tindrem de tenir problemes. Això és com la loteria: com més números compris, més possibilitats tindràs que et toqui.

Quins grans fluxos podríem determinar que són els que contaminen l’aliment?

Els grans grups de contaminants en les societats avançades del Primer Món serien, d’una banda, el trànsit –amb contaminants acumulatius com el monòxid de carboni i el diòxid de carboni– i, de l’altra, la gran indústria en totes les variants, i fins i tot també els pesticides provinents de les activitats agrícoles. Aquestes dues grans fonts d’emissió contaminen l’aire, que és una matriu en la qual es dispersen i s’escampen els contaminants: els vents transporten les partícules tòxiques molt lluny. Un altre dels vectors que sovint contamina l’aliment són les aigües: l’aire diposita els contaminants a la terra i l’aigua de la pluja, quan plou, ho arrossega i per això arriba als mars; sovint, els fons marins són claveguerons on es concentra gran part d’aquestes substàncies tòxiques. El peix és un dels aliments que, tot i tenir uns grans avantatges nutricionals, potser és el que més riscos comporta si no se sap ben bé l’estat de les aigües on s’ha pescat.

Esclar.

I passa el mateix amb els sòls: si estan contaminats, les plantes i hortalisses absorbiran aquests tòxics. Aire, aigua i sòls són els tres vectors ambientals a través dels quals després els aliments resultaran contaminats.

En què consisteix exactament l’aplicació Ribefood?

Es tracta d’un programa que es pot instal·lar al mòbil i a les tauletes, tot i que també a l’ordinador, i que permet valorar tot el que mengem. Tu dius al programa què menges i el programa et calcula quants tòxics estàs consumint.

Molt interessant!

Es tracta d’una actualització de l’assistent Ribefood (Risks and Benefits of Food) que vam crear l’any 2007. Ara hi hem aplicat algunes novetats. Inicialment el programa era una pàgina web, però hem volgut fer el programa més pràctic. És més senzill controlar què menges si ho tens ben a mà: al mòbil. Puc anar anotant si em menjo una poma a mig matí, què he menjat exactament per dinar –perquè ho faig al moment. És un programa pensat, sobretot, per als malalts crònics, que han de deixar de menjar determinats aliments i que solen fer dietes estrictes. Llavors, el que mirem és que, a més de seguir dietes nutricionalment adequades, siguin amb el mínim de contaminants possibles, perquè una bona alimentació té en compte els nutrients, però també els contaminants!

Sens dubte

Per a una persona que té colesterol, la dieta és bàsica per millorar la salut. Passa el mateix amb els celíacs, els intolerants a la lactosa o els anèmics! En el futur volem afegir més malalties cròniques que el programa encara no preveu. També volem fer un apartat per a infants, perquè en l’època de desenvolupament infantil (nens de 3-4 anys), els tòxics ens afecten molt més! Pensa que un nen menja molt més que un adult, i l’exposició a substàncies tòxiques com el plom, per exemple, afecta aspectes de conducta i d’aprenentatge.

Quins altres aspectes introduireu a l’aplicació?

D’entrada, el programa només té les anàlisis toxicològiques de 64 aliments. A poc a poc volem arribar al centenar de productes més consumits, a mesura que tinguem més informació dels tòxics que contenen. Ben aviat, també volem tenir en compte els additius alimentaris, tan presents en la indústria: conservants, aromatitzants, edulcorants… I, per acabar, les begudes. Hem de pensar que mengem, però que també bevem: acompanyem els menjars amb aigua, vi, cervesa, refrescos, sucs de fruita, cafè i te. De moment, però, el programa encara no té en compte els pesticides.

Si mengem ecològic -en principi- no ens n'hauríem de preocupar...

El programa vol tenir-los en compte per a la gent que no mengi així. Malauradament hi ha molta gent que no consumeix productes ecològics. De totes maneres, cal analitzar sempre els tòxics que hi ha en els tres vectors que hem comentat abans: aire, aigua i sòl, independentment dels pesticides.

Què ha de fer un diabètic, per exemple, quan descobreix que fa una dieta nutricionalment bona, però amb massa tòxics?

El programa li proposarà algunes coses: o bé pot canviar algun aliment per un altre; o bé pot disminuir la ració en quantitat; o, també podria espaiar la freqüència de consum d’aquell aliment. D’aquesta manera, si menges peix tres cops per setmana i descobreixes que prens massa mercuri, buscaràs un altre tipus de peix que en tingui menys. O bé, disminuiràs la ració de peix i l’acompanyaràs amb una guarnició de vegetal, per exemple. El programa té en compte racions grans, mitjanes i petites.

És una aplicació que pot ser interessant per als metges de capçalera que donen assessorament, per a les escoles que eduquen els nens en una alimentació sana i per a molts dietistes...

Sí, i també pot servir de gran ajuda a molts restaurants que, a més d’oferir un menú nutricionalment bo, volen assegurar als clients que els contaminants que conté es troben per sota del llindar que fixen els organismes com l’OMS o la Unió Europea.

Laura Basagaña

16/09/13

Ets el que menges.cat

Em vaig extirpar part de l’estómac, que també era cervell”

Stephen Macknik, director del laboratori de Neurologia Barrow.

Tinc 44 anys: vaig obès mòrbid i ja no ho sóc gràcies a un bypass gàstric. L'obesitat és una malaltia neurològica. Crec que l'alzheimer i l'epilèpsia són causades per un problema circulatori que degrada neurones. L'estómac també té cervell. He dissertat a la UIMP Barcelona

 

S’ha aprimat, vostè...

I molt! No tenia més remei. La diabetis empitjorava.

Veig que ja es controla.

Espero que vostè no sigui dels que pensen que els grassos ho som per autoindulgents i incapaços de disciplina.

No ho he dit pas.

Millor, perquè aquest error perjudica la imatge de milions de malalts d’obesitat.

Malalts? Només cal cuidar-se.

Científicament, l’obès és un malalt. L’Associació Mèdica Americana acaba de classificar l’obesitat com una malaltia.

Vostè es considera un malalt?

Si vol personalitzar, personalitzem. Jo em vaig doctorar a Harvard i vaig investigar i fins i tot dirigir un dels laboratoris de neurofisiologia capdavanters al món...

Em consta.

... I no és fàcil aconseguir-ho sense un nivell d’autodisciplina, renúncia i sacrifici molt alt. Si l’obesitat fos una mera qüestió d’autocontrol, jo no hauria estat obès, perquè autodisciplina n’he demostrat tota la vida.

Per què s’engreixava, doncs?

Com a jove investigador em vaig adonar que la meva obesitat havia de ser un trastorn neurològic, perquè jo podia gestionar totes les àrees de la meva vida excepte el menjar. Així vaig anar descobrint que no només hi ha cervell al crani; a l’estómac també, perquè també té neurones.

Neurones com les del cervell?

Sí, i a més fabriquen els mateixos neurotransmissors que les del cervell. Entre els quals la serotonina, que es genera en gran part a l’estómac. Els esquizofrènics, per exemple, tenen desequilibris de la serotonina i... Sap què?

¿...?

Que també solen patir de l’estómac. Perquè el nostre estómac té un cervell sense consciència, però amb una gran capacitat de processament, que és el que permet al sistema nerviós entèric gestionar la transformació d’aliments en nutrients.

Un procés complex.

I d’una gran sofisticació bioquímica, que requereix ajustos precisos i constants.

I suposo que influït pels nostres nervis, pensaments, estat d’ànim...

De fet, també pensem amb l’estómac, i l’estómac pot tenir trastorns mentals. Michael Gershon, a El segon cervell, explica com les disfuncions digestives estan relacionades amb les malalties mentals, perquè a l’estómac s’hi generen molts dels nostres neurotransmissors.

I per això va decidir operar-se?

M’he fet un bypass gàstric, sí. M’han extirpat part de l’estómac i per tant part del cervell, i així he pogut recuperar el control de l’alimentació i posar fi a l’obesitat mòrbida. Gràcies a aquest control, a més, puc seguir una dieta cetogènica perquè el sistema nerviós entèric precisament pugui regular millor la meva insulina.

Va notar la millora de seguida?

Sí, perquè he fet extreure la part del cervell-estómac que em causava aquests problemes. I ara ja no els tinc.

Ha millorat molt, de físic, això segur.

Però és que no només l’estómac, tampoc el pàncrees no es considera part del cervell i tanmateix disposa de neurones que fabriquen la insulina; igual que les glàndules suprarenals, que fabriquen epinefrina. I no hi ha res més poderós que l’epinefrina a la sang per canviar de conducta.

Veig que hem de revisar el concepte cranial del cervell.

Hem d’assumir que el cervell és a tot el cos. I aquesta és la línia de les meves investigacions, per exemple, amb la il·luminació.

Què ha descobert?

Hem estudiat la manera com les nostres neurones interpreten la llum i, com a resultat, hem patentat sistemes d’il·luminació que estalvien fins a un 20 per cent.

Com?

Adaptant-se a les neurones i no a l’inrevés. I oblidi’s dels llums d’avui. Aviat seran tot leds, perquè estalvien energia. També hem investigat al laboratori la influència del flux sanguini en malalties que no es consideraven pròpiament circulatòries, com algunes de les mentals.

I...?

Hem demostrat connexions il·luminadores entre l’epilèpsia i l’alzheimer. Creiem que podem detectar trastorns circulatoris comuns, molt complexos, en totes, que afecten determinades neurones. També en la degeneració macular associada a l’edat, que és resultat d’una combinació de trastorns immunològics i circulatoris. Fem servir L-arginina...

Per a què?

Actua com el Viagra: millora la circulació. També hem treballat amb nitroglicerina. De fet esperem que de la nostra investigació bàsica se’n derivin noves línies d’intervenció farmacològica.

Endavant!

També treballo en la consciència i en la cognició. Per això tinc interès per la màgia. Vostè és una capsa de sorpreses.

Tot i que per mi la visió i la cognició són processos separats, en la màgia coincideixen i així els podem estudiar.

Lluís Amiguet

12/09/13

La Vanguardia

Una mostra de sang permet diagnosticar l´emfisema

La falta d'una proteïna que és la causa principal d'aquesta malaltia i de MPOC en adults ajuda al seu tractament

Una simple mostra de sang permet diagnosticar la falta d'una proteïna que és la causa principal d'emfisema pulmonar sever i de MPOC en adults, i el desencadenant més comú de malalties hepàtiques en nens.

L'empresa Grifols ha desenvolupat el mecanisme i l'ha presentat aquest matí en el marc del congrés anual de la Societat Europea de Malalties Respiratòries que aquesta setmana acull el recinte de Fira de Barcelona a l'Hospitalet de Llobregat.

El nou sistema, batejat com a AlphaKit QuickScreen, permetrà que els especialistes puguin, a partir d'una mostra de sang, detectar un dèficit d'alfa-1-antitripsina (DAAT en les seves sigles en anglès), una proteïna que produeix el fetge.

El professor de Medicina Interna i Respiratòria a l'hospital de les universitats de Giessen i Marburg, Claus Vogelmeier, ha destacat que amb el nou sistema es pot descartar ràpidament aquesta mutació genètica en un examen mèdic.

El pneumòleg i investigador principal del departament de Pneumologia de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, Marc Miratvilles, ha destacat que "normalment es triga set anys i l'opinió de quatre o més mèdics abans d'arribar al diagnòstic del DAAT".

La prevalença estimada del dèficit d'alfa-1-antitripsina és de 33 casos per cada 100.000 habitants, una prevalença més gran que altres malalties estranyes de pulmó, com la fibrosi quística o la hipertensió arterial pulmonar.

A Espanya s'estima que més de 10.000 persones podrien patir aquesta malaltia genètica, sent portadors del fenotip Z causant del dèficit sever.

La falta de coneixement de la malaltia, i els símptomes comunes a la MPOC fan que existeixi un retard del diagnòstic en l'adult d'aproximadament 10 anys. La simptomatologia difereix depenent del grau de severitat i tipus de mutació genètica, però un adult amb dèficit d'alfa-1 sol presentar una pèrdua progressiva de funció pulmonar, factor que coincideix amb símptomes característics de la MPOC.

Si els pacients no reben el tractament adequat, pot derivar en un emfisema pulmonar que, finalment, podria traduir-se en un mort prematur si no es realitza un trasplantament de l'òrgan.

En nens, el dèficit d'alfa-1 és la causa més comuna de malaltia hepàtica.

EFE

10/09/2013

Diari de Girona

El seguiment personalitzat és la nostra força

foto per Francesc Melcion

Lluitar contra l'exclusió laboral

La coordinadora Anem per Feina va néixer el 1998 després de dos anys intensos de molta feina de diverses entitats del Raval que volien lluitar contra l'exclusió laboral de les dones. Pedro Moreno, portaveu de l'entitat, explica que en aquell moment s'havia detectat "una bossa de dones que tenien problemes per trobar feina" i van decidir "crear una associació per donar una resposta concreta a aquesta necessitat". Però amb el pas dels anys i l'arribada de la crisi econòmica, aquestes necessitats han canviat i la coordinadora s'ha obert també als homes. "Ara ajudem a buscar feina i a millorar la preparació de les persones que tenen dificultats per trobar-ne", explica Moreno, que destaca que l'atenció personalitzada és la força de la seva entitat. "Nosaltres fem tutories individuals i un seguiment molt personal de cada cas". Uns casos que els arriben derivats de les associacions, les cases d'acollida o les fundacions privades amb les quals treballen.

La crisi ha agreujat els casos

Moreno assegura que en aquests moments atenen persones molt diferents. Tot i això, afirma que majoritàriament són les dones les que arriben fins a la seva entitat i que, en molts casos, són immigrants que han patit l'exclusió laboral. A l'entitat Anem per Feina han notat que la crisi econòmica ha provocat "un agreujament de les situacions que ja hi havia abans" i això ha portat fins a la coordinadora persones que fins a aquell moment no havien necessitat ajuda. "Com algunes mestresses de casa que, en quedar-se vídues, s'adonen que no poden pagar la hipoteca", explica. Un cop allà, l'entitat les ajuda a busca feina sobretot en dos àmbits: el servei domèstic i les empreses privades.

T.G.

14/09/13

Ara.cat

Què és el millor per al pacient?

Metges i malalts discrepen sobre la decisió clínica correcta

PIONERS: El Mar compta amb un consultor d’ètica per a conflictes que es presenten diàriament.

REGLES ÈTIQUES: Les solucions alternatives exigeixen molta comprensió i poc paternalisme. 

El dr Solsona consultor per a problemes ètics quotidians a l'UCI del Mar. Foto: A Jiménez

 Cinquanta dies a planta, es quedaria com un vegetal. La família reiterava que ell no hagués volgut viure així, però els metges el continuaven hidratant i donant oxigen amb una cànula a través de l’obertura a la tràquea. “Tot això és inútil, la teva finalitat en aquest cas és que mori sense dolor ni patiment, però no saps com fer-ho, com anar retirant els ajuts i què fer a continuació. No s’ensenya a la universitat”, explica el doctor Felipe Solsona, professor de Bioètica, president del comitè d’ètica i cap de servei de l’UCI a l’hospital del Mar. I el seu consultor d’ètica de diari, una figura gairebé única al món hospitalari espanyol que permet resoldre conflictes ètics quotidians entre els professionals, els seus pacients, les famílies i el que fan.

Els dilemes per limitar un tractament són molt comuns. “Ens enfrontem a famílies que reclamen fer tot el que faci falta, tot el possible, pel seu familiar malalt. També els professionals patim el fet de no haver crescut en el camp de limitació. Ens van ensenyar a fer tot pel pacient”, explica el consultor d’ètica de l’hospital del Mar.

Però també cada vegada és més freqüent que els familiars creguin que ja n’hi ha prou. “Demanen que els donem alguna cosa perquè això acabi. I nosaltres no ho podem fer. La tele, de vegades, és un inconvenient. Nosaltres hem d’evitar el patiment i el dolor, no hem de fer tractaments inútils, però no podem provocar la mort en cap cas, encara que la sedació acceleri el procés”, apunta Solsona. I de vegades la pressió és enorme perquè s’abandoni aquest esforç terapèutic.

I això tampoc no és un vestit a mida. “Un pacient amb una aturada cardíaca que li va deixar lesions cerebrals: a la primera setmana d’hospitalització, la família ja volia abandonar, però no havia passat prou temps com per determinar un pronòstic. Han de passar tres mesos. I cal explicar-lo bé a la família, tranquil·litzar-los, assegurar-los que si després d’aquell període està clar que hidratar-lo i donar-li oxigen no portarà enlloc, les mesures es retiraran”.

Es pot fer una biòpsia a un malalt que ha negat la seva autorització per a una autòpsia? El pacient havia mort i els metges volien prendre una mostra per saber què havia passat, què va fallar. “Sense consultar la família, no es pot fer”, opina Solsona. Les decisions dels pacients passen per davant. Com en un altre dels casos típics de problemes ètics, el de la cirurgia amb possible necessitat de transfusió de sang a testimonis de Jehovà. “Cal buscar vies intermèdies i pactar i comprendre. El 95% dels casos acaba sense necessitar la transfusió”.

O com el cas d’una pacient terminal. Esperaven la seva mort, ja no hi havia res a fer. Però el seu fill era metge naturista i va proposar de posar-li en vena un medicament del seu arsenal terapèutic. “La discussió que ens plantejava partia de la base que la medicina occidental ja no podia oferir-li més, només tractament pal·liatiu”. La pacient era competent per expressar el seu desig de ser tractada pel fill. Podria administrar-li aquest tractament a casa sense cap permís, però volia continuar a l’hospital. “La nostra responsabilitat era assegurar-nos que no se li administraria res no contraindicat, però actuant amb comprensió, empatia, flexibilitat i sense paternalisme”, resumeix el metge.

I si arriba una persona amb 94 anys i un càncer incurable i ofegant-se? Es porta a l’UCI per col·locar-lo a la màquina que li permetrà respirar? “La discriminació per edat, la por a què això passi, és un dels problemes ètics freqüents entre els professionals”, explica el doctor Solsona. “Sovint requereix una deliberació, consultar amb l’especialista, però mentrestant, d’entrada, l’èticament adequat sembla que és deslligar la decisió immediata del pronòstic i l’edat, prendre la resolució sempre a favor del pacient. I parlar, explicar i pactar amb la família. Que sàpiguen que aquestes mesures, si són inútils, sempre es podran retirar”.

Hi ha conflictes menys vitals, però que porten de cap els professionals. Un pacient qualificat de no competent xisclava contínuament i s’arrencava una i altra vegada el catèter en una vena a través del qual se li administrava un antibiòtic fonamental per al seu problema. Què havien de fer al servei? Lligar-lo al llit o deixar que fes el que li donés la gana? Les mesures de subjecció estan cada vegada pitjor considerades en els hospitals. “Buscant vies intermèdies, vam proposar els familiars si algun d’ells podia vigilar aquest catèter, perquè la seva vida depenia d’això. Sovint ens oblidem que podem implicar-los”.

Amb el testament vital tot podria ser més fàcil. El doctor Solsona dubta. “Pertanyem a una cultura de vida poc donada a parlar de la mort”, opina l’expert. “I és realment difícil posar en un paper tots els detalls de situacions molt complexes en les quals ens podem trobar. Per això és una via que progressa poc. També és una opció interessant anomenar un representant que pugui interpretar els teus desitjos”. Encara que tampoc no sembla una via fàcil davant els conflictes ètics: el comitè d’ètica de l’hospital del Mar va dur a terme un estudi i van entrevistar un centenar de pacients nouvinguts sobre si volien nomenar el seu representant perquè pogués prendre decisions importants sobre la seva vida. “La meitat no va voler saber res del tema. Vam frenar en sec la possibilitat de plantejar-ho a tots els pacients. Els enfrontava directament a la seva pròpia mort”.

Ana Macpherson

10/09/13

La Vanguardia

El ‘lobby' de la gent gran

La FATEC, que aquest any celebra el seu trentè aniversari, reuneix prop de 600 casals i entitats de gent gran del país

La federació no només desenvolupa una important tasca social, amb programes i campanyes concretes, sinó que ha esdevingut un potent interlocutor amb l'administració per la seva implicació política

Una de les xerrades del programa de prevenció de riscos que organitza la FECAC, impartida per dos agents de la guàrdia urbana i un bomber Foto: JuanMa Ramos

No són iaoflautes. Els respecten, valoren la contundència de les seves accions, però el seu camp de batalla no és el carrer sinó els despatxos. La Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC), que aquest any celebra el seu trentè aniversari, ha esdevingut un potent interlocutor per a l'administració pública. Prova d'això és que el seu president, Mario Cugat, ha estat convidat en quatre ocasions al Parlament i ha participat en tres comissions específiques del Congrés dels Diputats, la del pacte de Toledo, la llei de la dependència i les preferents. “Són una mena de lobby de pressió”, admet Cugat, que reivindica el reconeixement de l'acció política de l'entitat, amb fites importants com ara la consecució d'un complement mensual per a les vídues amb pensions mínimes i la hipoteca inversa, per citar només dos exemples. “Hi ha altres entitats que organitzen serveis als casals, però l'acció política només la fem nosaltres”, subratlla Cugat, un enginyer metal·lúrgic de 77 anys i amb experiència empresarial que lidera de manera voluntària i altruista la federació.

Es defineixen com a “apartidistes” i tenen contactes periòdics amb tots els partits polítics del Parlament, als quals presenten propostes concretes en matèria de salut, pobresa, dependència mobilitat i fiscalitat. “No ens dediquem a les particularitats, no resolem demandes concretes ni necessitats individuals”, aclareix el president de la FATEC.

A Catalunya hi ha actualment prop d'1,3 milions de jubilats, dels quals uns 300.000 fan tasques de voluntariat. Per això a la federació es fan esforços per trencar la imatge tòpica que encara es té de la gent gran. “Sempre es tendeix a simplificar i pensar en avis mirant obres o jugant a la petanca, o prenent el sol amb un bastó”, afirma el portaveu de l'entitat, Enric Ollé. Des de la FATEC es proclama la desaparició fins i tot del concepte gent gran. “Gràcies a Déu s'està desterrant parlar de tercera edat o de persones passives, però s'hauria d'anar més enllà i parlar només de ciutadans”, reivindica Cugat, que entén que paraules com avi o ancià “no es poden utilitzar per definir el col·lectiu, perquè molts no són ni una cosa ni l'altra”.

A banda de l'acció política, la FATEC disposa d'una sèrie de programes orientats a millorar la qualitat de vida de la gent gran. Els temes són diversos: pensions, dependència, maltractaments, productes financers tòxics, prevenció de riscos, relacions intergeneracionals, cuidadors familiars, preparació de la jubilació, etc. “A vegades som també una oficina de queixes de tema de dependència”, diu el president, que, entre els diferents programes, també remarca el de visites a residències, l'esport per a la gent gran i l'intercanvi d'experiències entre avis i alumnes, batejat amb el nom d'Avi, àvia, aporta'ns a l'escola el teu saber.

L'activitat de la federació d'entitats de la gent gran es complementa amb campanyes socials adreçades a l'opinió pública. Les pensions de viudetat, les pensions contributives i la fiscalitat, entre altres, són també habituals en aquest tipus de campanyes de conscienciació. La federació organitza, a més, xerrades sobre salut, gràcies a convenis de col·laboració amb entitats com ara la Fundació d'Oncologia, l'Institut Català de l'Alzheimer i el Consell Superior d'Investigacions Científiques. D'altra banda, la FATEC participa en diversos programes europeus, entre els quals el Daphne II, dedicat al maltractament financer.

I tot gràcies a una tasca de voluntariat important que no sempre és prou reconeguda. En el conjunt de Catalunya, amb l'entitat hi col·laboren unes 45 persones, una trentena de les quals a la seu de Barcelona, situada al carrer Casanova.

Una tauleta tàctil contra l'aïllament 
La FATEC participa en el programa europeu Elisa, que treballa en el disseny d'una tauleta tàctil (tablet) pensada per contrarestar l'aïllament que poden experimentar els avis que viuen sols. La tauleta, que ja està en fase de validació, permetrà des de la comunicació amb el metge i els fills fins a la programació de la medicació, passant per l'agenda i la cartellera.

Virtudes Pérez

09/09/13

El Punt Avui