A MOSSEN JOAQUIM

Podria passar sense dir-ne res tot guardant amb silenci els records i nostàlgies. Mereix, però, molt més que un rés abans no se'ns l'emporti el sempre més cap els racons on tenim els absents. No pot ser que la cendra ho tapi tot o que la despulla silenciï cada fet. Podem guardar pregona la memòria o be dir el que en pensem. Mossèn Joaquim no deixava indiferent ni indiferents ens ha deixat la seva absència: fou un referent sense ser condescendent, deixant que a tota pregunta trobessis tu mateix la resposta i fessis la tria i la consegüent opció ; sense crítica ni pressió.

No hi havia feblesa per a si mateix, tampoc. Si més no, no la mostrava. La veu que seduïa, acompanyant el missatge arrossegà joves i no tant joves. Alguns de nosaltres, cercant referent, vam gosar demanar-li companyonia i direcció i ens va donar amistat , comprensió i guia; però, deia ell, "haureu de trobar amb criteri propi l´opció més adient a cadascú".

Recordem les guitarres, misses "cumba" d'altres temps. Devia ser els anys setanta del segle passat. La veu que Deu li havia donat, d´autoritat, l´ajudava a menar el ramat sense estridències, tot i els cants potents i tronadors de les prèdiques. Aquestes, certeres i punyents, sense concessió.

En el fons tots els que trobem a "faltar el somriure" del seu magisteri, duem el pòsit que ha deixat el "vell pelegrí" que ha anat "fent via" i estem segurs que a "l'altra vida ja l'ha acollit Deu pietós".

Tampoc no s´ho va posar fàcil en la seva exigència personal. Sabem quin compromís va acceptar acollint en l'església -sense analitzar-ne raons- els perseguits per les forces policials quan li van demanar compromís i aixopluc.

Humanista, sabia conversar amb el to que requerien el moment i la persona, sense ambigüitats i amb actitud respectuosa. Havent-se estintolat en la fidelitat a la "seva" Església: la que havia esperat del Concili Vaticà II, i malgrat haver-se sentit, a voltes, abandonat o poc comprès, mai va mostrar feblesa de Fe. Aquesta Fe ferma li va fer costat fins al final del camí, en els moments més dolorosos inherents a vellesa i el desengany.

Com qui te un pressentiment o una recança vital va intentar apaivagar l'extrem drama dels més desesperats -"els meus" deia ell- al seu pas per l´Hospital Josep Trueta, un cop jubilat de les missions parroquials. Sempre serà seu el "Voluntariat de suport en la Solitud" que ajuda on l'atenció primària no acaba d´omplir el buit que deixen la misèria i l'oblit.

Va compartir el terror humiliant de les persones pobres i abandonades, donant esperança i llum "a l'altra banda" fet que ajuda a més bon morir. Va accedir a acompanyar la nostra família i donar caire espiritual i transcendent a batejos, casaments i morts de la família més pròxima, refusant categòricament l'aspecte mundà de les celebracions. Aquest fet diu d'ell tant com tant ens hauria complagut la seva presència.

Estava compromès amb la seva vocació eclesial, lluny de faramalles, tot i que, de vegades, destil·lava una lleu decepció per les experiències negatives acumulades al llarg de la vida. Havent mantingut la lucidesa fins al final, l'ultima etapa de la seva vida reclosa hauria merescut una assistència intel·lectual a la seva alçada, que li aportés conversa i distracció, que li allunyés les recances i li amenitzés l'intel·lecte, ja que en l'última residència, els companys li desapareixien darrera les malalties alienadores de la senectut.

Ens hauria plagut donar-li un escalf humà en aquest sentit, com havíem fet en altres ocasions, -"només amb un pa "xucat" amb tomata", ni que fos- en correspondència a les atencions espirituals que havíem rebut. Amb el silenci del telèfon no vam poder acomiadar-nos com hauria merescut: xerrant dels vells temps, del país, de l'Església, de les coses...

És obligat dir "descansi en Pau" però ens surt de dins dir-li : "segueix, des d'on siguis, amb la llavor negra del fruit vermell -ensenya de la teva obra- treballant per als materialment més pobres, moralment més abandonats...

Roser Frigola i Macià 

Girona, Juny de 2017

LLAVORS

"Totes les llavors primer es podreixen, després algunes germinen" deia l'escriptor André Malraux. Una d'aquestes llavors que va germinar de debó va ser sembrada per mossèn Joaquim Casadevall fundador ara fa 17 anys del Voluntariat de Suport en la Solitud. Des de la seva responsabilitat de capellà del Trueta, i com a bon observador d'una realitat incòmoda i molt injusta, va saber reaccionar davant d'un fet social greu i insuportable: hi ha persones que moren en la mes absoluta misèria, estan malalts, estan sols i la pobresa és el seu flagell.... Són els ningú. No hi són, no compten per a res i estadísticament, és clar, no existeixen.

Recordo com vaig saber que existia aquest voluntariat a l'Hospital Josep Trueta de Girona i m'hi vaig apropar. És impactant entrar a l'hospital i descobrir aquesta realitat vergonyant. Allà vaig tenir una petita entrevista amb mossèn Joaquim. Ell, amb psicologia, volia captar gent que tingués unes aptituds humanes per saber acompanyar els malalts amb senzillesa, discreció i amb petits gestos d'escalf. I poder aprendre d'aquests éssers humans que porten sobre les espatlles un feix tan gran de dolor i de marginació.

Mossèn Joaquim dedicava tot el dia fent el recorregut dels malalts, planificava les visites, trucava els voluntaris i buscava ajudes econòmiques per pal.liar necessitats. Totes les seves energies tenien un sol objectiu, AJUDAR. I així la seva utopia inicial anava prenent cos, va créixer i va fruitar. Fins avui.

En el món del voluntariat social, l'atenció als més vulnerables és ben palpable i el treball dels voluntaris ens fa reflexionar profundament. Tenim una societat a dues velocitats? I tant! En aquest viatge n'hi ha que hi són i n'hi ha que no hi són. Aquests últims són els que portava al cor mossèn Joaquim. Gràcies!

Maria Perpinyà 

02/05/2017

SOLITUD

El divendres 20/4 vaig rebre el següent WhatsApp, enviat per la Rosa Garriga, directora del Voluntariat de Suport en la Solitud de l'Hospital Dr. Trueta: «Amb gran tristesa et comunico que el nostre estimat Mn. Joaquim Casadevall ens ha deixat. La cerimònia de comiat serà demà dissabte, a les 16 h. a la parròquia de Sant Josep de Girona».

Vaig assistir a la cerimònia de comiat, presidida pel bisbe i companys seus del presbiterat. També amb la companyia de molts amics del voluntariat i de feligresos de les diferents parròquies que Mn. Joaquim va exercir com a vicari i com a rector. No esmento els diferents destins ministerials, perquè són molts i no pretenc fer-li una biografia. Sé que la seva modèstia no ho permetria.

En canvi vull parlar de la seva obra: el voluntariat de suport a la solitud. Em sembla un acte de justícia i sobretot un clam que demana l'atenció sobre una xacra social que hauria d'avergonyir-nos: la solitud, que segons l'Idescat (Institut d'Estadística de Catalunya), «és la malaltia dels avis d'avui». Calcula en 250.000 els avis que viuen sols a Catalunya i d'aquests 150.000 pateixen soledat no volguda i aïllament social.

No és el mateix «sentir-se sol o estar sol». Neus Calleja, psicòloga i directora del Telèfon de l'Esperança, en l'article Soledat imposada, publicat en el darrer número de la revista de pensament i opinió RE (Realisme Existencial), ens ajuda a reflexionar sobre «sentir-se sol»: «L'expressió 'em sento sol/la' ens evoca ràpidament a un sentiment de malestar, de sofriment. Fem aquesta associació de forma automàtica, des de l'emoció que es genera a través de la pròpia empatia i que ens situa ràpidament a aquesta situació al escoltar-la».... «La soledat imposada pot arribar a ser enormement dolorosa. És com una llosa que impedeix gaudir de la companyia dels altres»... «Tota situació de soledat no desitjada requereix d'ajuda i intervenció, perquè si es perllonga en el temps, pot esdevenir fàcilment en una situació d'aïllament crònic, on es van perdent les habilitats socials amb el risc d'esdevenir fàcilment en una situació de màxima vulnerabilitat per a la persona»... «És deure de tots estar atents al nostre entorn i prevenir en la mesura de les nostres possibilitats el patiment que genera la soledat imposada. Des del Telèfon de l'Esperança seguirem aportant el nostre gra de sorra per a pal·liar la soledat en qualsevol dels seus supòsits. Al 934144848 sempre hi haurà una veu amiga disposada a escoltar i acompanyar qui ho necessiti».

Mn. Joaquim Casadevall, en l'exercici del seu ministeri com a capellà del Trueta, va detectar el problema de la solitud, en el seu punt més crític: quan una persona es troba malalta i no té ningú al seu costat per fer-li companyia. Una situació realment dramàtica. Per fer companyia als malalts que se senten sols, multiplicava les hores d'estada a l'Hospital, fins a fer-hi la seva residència «de facto». Tanmateix el problema era quantitativament important i va començar a buscar col·laboradors. La seva persistència en afrontar aquest mal social va donar i dóna els seus fruits. Són ja una cinquantena de voluntaris que donen cobertura els 365 dies de l'any i les 24 hores al dia. I 125 socis cooperadors donen suport econòmic (sempre precari) i ajuda personal per activitats concretes. En quinze anys han atès més de 6.000 malalts que se «sentien sols» i necessitaven una paraula acollidora i el contacte d'una ma amiga que els transmetés sentiments de tendresa i amor. Ho reconeix la Doctora Glòria Padura Esnarriaga, Directora de l'Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta que en la Memòria del voluntariat 2015, diu: «Amb els vostres acompanyaments sacieu solitud, traieu una mica de ferro a l'estada hospitalària dels nostres pacients i doneu un punt d'esperança a malalts que no tenen ningú al seu costat».

L'obra de Mn. Joaquim continua, en el seu esperit i tan necessària com mai. Podeu trobar la seva referència a www.voluntariatsolitud.cat per demanar informació, per sol·licitar o oferir ajuda als telèfons 696099697/669961972/ info@voluntariatsolitud.cat

Qui s'anima a donar suport a la solitud, sigui com a voluntari o cooperant? Ànims!

Pere Reixach

01/05/2017

Diari de Girona

Petjades al cor dels cellerencs

El pas de Mn. Joaquim Casadevall per la parròquia el podríem definir com 17 anys d'intensa activitat en tots els àmbits. La seva vitalitat, el seu coratge i persistent tenacitat li feia aconseguir les fites més insospitades. Permeteu­ me fer-ne un petit esment.

Queden com a testimoni material les reformes a l'església i al campanar ,la restitució de les campanes, el repintat de l'interior, els bancs nous, i les obres a l'ermita dels sants Just i Pastor.

Des de bon començament es va fer càrrec de les classes de Religió a l'Escola amb treball conjunt amb la Comunitat de Germanes Carmelites Vedruna.

La creació del Consell Pastoral, la institució del Dia de la Parròquia, la missa d’infants, la vetlla a la mare de Déu del Roser, el suport a la continuïtat de la coral Rossinyol de Sales, la seva total dedicació al Centre, reorganització de la Junta i adaptació dels Estatuts, les noves activitats i els treballis de manteniment.

El seu pas ferm per l'escoltisme i el treball intens amb el Casal d'Estiu. La instauració de la Vida Creixent, Càritas Parroquial, Amics dels Malalts, les trobades de Formació i Diàleg , la novetat de les Colònies per a la Gent Gran, Cursets de preparació al Matrimoni, participació amb el Tren de l'Esperança, i beatificació del beat Ramon Novich, com activitats més remarcables.

Qui pot oblidar l'agermanament amb el País Basc, l’acolliment dels nens de Txernòbil, les campanyes de solidaritat amb Croàcia, primer i Bòsnia més tard durant la Guerra dels Balcans, les 24 hores per la Pau, els projectes a favor del tercer Món, la creació de Mash-hi, els cursets de formació dels joves voluntaris enviats al Panamà.

Enmig de tants treballs era d'admirar l'atenció sol·lícita envers la seva mare ja en la seva ancianitat.

Tothom li reconeixia la seva passió per fer poble i parròquia mogut per un zel evangèlic i coratjós que va deixar forta petjada.

I un cop ja al Trueta la creació del Voluntariat de Suport en la Solitud i l'atenció de tants cellerencs durant la seva estada a l'hospital.

Per tot plegat li donem les gràcies, i com a home de Fe li diem al cel ens retrobarem. Reposi en pau Mn. Joaquim. 

Lluís Llagostera

La Cellera de Ter

29/04/2017

In Memoriam

Haciendo alusión a los Pastores de la Iglesia, nuestro Papa Francisco, dice que éstos, deben oler a oveja.

Y el Pastor huele a oveja,

si entra en el redil,

y se roza con ellas.

Si camina a su lado,

y está mientras sestean.

Si carga sobre sus hombros,

al cordero parido en la pradera.

Si sabe reunirlas,

Cuando de él, se alejan.

Así fue Mosen Joaquim. Pastor. Y como ya olía a oveja, el Señor le ha llevado con El, al redil eterno. En este barrio dels Pins y durante varios años, estuvo su “aprisco”.

Aquí, atendió, animó, amparó y acogió a todos.

En momentos difíciles, supo implicarse y dar la cara.

Fue un sacerdote bueno y serio, pero a la vez, cercano y afable.

Quienes trabajamos durante tanto tiempo, codo a codo con él, lo podemos afirmar, porque es verdad.

El fue promotor y alma mater, de un montón de actividades y acicate de los que estábamos a su lado, para hacerlas realidades. Además, fue un innovador en el ejercicio de la Pastoral parroquial.

Le preocuparon todos los problemas del barrio y fue muy respetuoso con la gente del mismo.

A todos conocía, a todos trataba bien, por todos trabajaba.

De ello, pueden dar fe muchas personas y más, nosotras, las entonces Hna. Dolores y Pilar que tanto tiempo trabajamos a su lado.

Y como quiera que después de marcharse dels Pins, siguió siendo Pastor de otras ovejas y del olor de las mismas, la ropa de Mosén Joaquim quedó impregnada, se puede decir con toda certeza, este Pastor olía, como sus ovejas.

Por eso, con el Pastor Supremo, está pastando ya en los Prado Eternos.

Nos despedimos con un saludo afectuoso de todos vosotros y elevando una oración al cielo por el eterno descanso de Mosen Joaquim.

Pilar i Dolores

El condol dels amics de la Federació Catalana de Voluntariat Social

Mor Mn. Joaquim Casadevall i Mallorquí, l‘exrector de la Cellera de Ter i fundador del Voluntariat de Suport en la Solitud de l’Hospital Josep Trueta, va morir el dia 20 d’abril a l’edat de 85 anys.

Mn. Joaquim Casadevall i Mallorquí va néixer a Cassà de la Selva el 30 de desembre del 1931, després dels estudis eclesiàstics al seminari de Girona va ser ordenat prevere el 8 de juliol del 1956 a l’església de Sant Martí del mateix seminari. Seguidament, va ser nomenat vicari de Tordera i va desenvolupar diversos càrrecs a Canet d’Adri, Biert, Blanes, Cornellà del Terri, Sords, la Bisbal d’Empordà, Castell d’Empordà, a més d’arxipreste de l’Empordanet i de l’arxiprestat del Baix Empordà. Del 1980 al 1997 va ser, primer, ecònom i, després, rector de la Cellera de Ter, i, del 1997 al 2006, capellà de l’hospital Dr. Josep Trueta de Girona. Actualment, vivia a la residència sacerdotal Bisbe Sivilla de Girona.

Mn. Joaquim Casadevall i Mallorquí va ser el fundador del Voluntariat de Suport en la Solitud, entitat de voluntariat basada en l’acompanyament als malalts de l’Hospital Trueta que es troben en situació de solitud durant la seva estada hospitalària.

El seu enterrament es va celebrar el 22 d’abril a l’església parroquial de Sant Josep de Girona, coincidint amb la Fira d’Entitats de Voluntariat Social, on en Mn. Joaquim Casadevall hi era any rere any present donant a conèixer la seva entitat i tots els seus projectes.

Voluntaris.cat

El Punt Avui

24/04/2017

Amb gratitud i estima infinita

Foto gentilesa de Francesc Solà

Fa 17 anys que Mossèn Joaquim Casadevall va fundar el Voluntariat de Suport en la Solitud. Podem quantificar tan com vulgueu la feina que s’ha fet durant aquest temps, en què el grup de voluntaris ha estat al costat de més de 6.000 malalts que estaven sols a l’hospital. Malaltia i solitud, aquella combinació letal que tanta gent pateix i que Mossèn Casadevall ha volgut combatre des de la tenacitat i la convicció.

La virtut d’aquest grup ha estat la d’ajuntar un extraordinari grup de voluntaris i voluntàries que donen part del seu temps, no del temps que els sobra, per ser allà on se’ls necessita i on se’ls reclama des del silenci, des del dolor de la solitud.

Mossèn Joaquim no es mostrava mai prou satisfet de la tasca d’aquest Voluntariat, perquè el fet que existeixi vol dir que hi ha massa persones marginades que necessiten una mà amiga abans que la solitud els arrossegui del tot. Però es mostrava, això sí, molt orgullós del grup que el forma. Molt agraït dels socis d’aquest Voluntariat, de les persones que l’han acompanyat durant tota la seva vida, i molt agraït dels voluntaris que segueixen fent companyia a qui més ho necessita.

En nom de tots ells, Mossèn, moltes gràcies per la seva dedicació. I acabo parlant en nom dels malalts que no es podran aixecar del llit per agrair-li de tot cor l’escalf que han rebut d’aquest Voluntariat. Amb discreció, com a vostè li agrada, però amb fermesa: moltes gràcies. Descansi en pau.

Amb gratitud i estima infinita, seguirem treballant.

L'equip humà de teu Voluntariat de Suport en la Solitud

Girona, 22 d’abril de 2017

L'adéu de Mossèn Joaquim

Benvolguts amics, Mossèn Joaquim Casadevall i Mallorquí descansa en la pau del Senyor, des del dia 20 d'abril de 2017.  Aquí us deixem el seu últim adéu.

 

Dono gràcies a Déu pel do de la vida. Estimo la vida, per això espero que el Déu de la bondat vulgui  acollir-me al seu Regne definitiu quan vulgui l'hora de la meva mort.

Dono gràcies a Déu per la vocació cristiana i el sacerdoci ministerial. Estimo l'Església i els seus membres pecadors i sants, vull comptar-m'hi en el seu peregrinatge cap a la plenitud del Regne de Déu.

Dono gràcies a Déu per la identitat que he tingut aquí a la terra, en un país concret, amb la llengua i una cultura diferenciada, no més important que les altres manifestacions existencials que hi ha arreu del món del que voldria haver-ne sigut membre sense cap mena de fronteres.

Estic content de la meva vida sacerdotal-pastoral exercida en diferents llocs del nostre bisbat. M'he sentit estimat i acompanyat en la tasca pastoral.

Dono gràcies a Déu per la família que he tingut, senzilla, pobre, treballadora i arrelada en el teixit social que forma l'ànima del poble.

A l'hora de la mort voldria tenir la benvolença de tots aquells que he ofès en la meva vida per poder rebre també el perdó de Déu.

Confio en la misericòrdia de Déu i que pugui gaudir de la seva glòria. 

    

Justícia troba deficiències en el règim d’aïllament a les presons

El departament posa en marxa un pla de xoc per evitar que els reclusos en condicions més restrictives passin vint hores a la cel·la sense activitats ni tractament personalitzat

Justícia troba deficiències en el règim d’aïllament a la presó i fa un pla de xoc / FRANCESC MELCION

Els presos sotmesos al règim més dur, el d’aïllament dels departaments especials de règim tancat (DERT), hi van a parar perquè són conflictius. No pel delicte que han comès, sinó per la conducta que tenen a la presó, perquè han agredit altres interns o funcionaris o perquè han posat en perill la seguretat del centre. Si el que es pretén és rehabilitar-los, són presos que requereixen més feina per aconseguir-ho, més tractament. Però això és el contrari del que passa.

Es queden fins a 20 hores al dia tancats a la cel·la -si acaben d’entrar a la presó, 21-, sovint el psicòleg només els veu un cop a la setmana, en alguns centres no fan activitats en grup i la majoria no tenen programes individuals de tractament ni accedeixen als tallers de treball. Aquestes són algunes de les deficiències que ha detectat l’auditoria que va encarregar la direcció de Serveis Penitenciaris fa un any -quan va accedir al càrrec de director l’actual responsable, Amand Calderó.

En les condicions actuals és fàcil que els presos en aïllament, quan surten, tornin a causar problemes. És un peix que es mossega la cua. Amb els resultats a la mà, Justícia ha decidit trencar el cercle viciós i fer que els reclusos tinguin més accés a programes específics de tractament i disposin de dues hores més fora de la cel·la. “Volem un sistema que permeti als interns progressar més aviat i que aconsegueixin el segon grau amb més estabilitat”, assegura Calderó. El director de Presons ja ha començat a aplicar aquests canvis a través d’un pla de xoc.

El règim tancat és el mode de vida més restrictiu de les presons. Actualment uns 150 interns -un 1,7% del total- compleixen condemna en aquest règim. Fan vida en una cel·la individual situada al DERT de la presó, on els sotmeten a més vigilància -els escorcollen a ells i a la cel·la cada dia- i només reben tractament dues hores cada setmana.

Arran de l’auditoria, Justícia ha posat en marxa un pla de xoc que ja s’aplica als DERT de Brians 1 dones, Brians 2 i Quatre Camins i que s’anirà desplegant a la resta de presons fins a mitjans del 2018. L’objectiu és millorar les condicions de vida dels interns per aconseguir que quan tornin a conviure amb la resta de presos en règim ordinari s’integrin en el dia a dia i els programes del centre. “Ens preocupava que es fes un bon ús del règim i per això vam fer l’auditoria”, explica Calderó.

Més programes i activitats

El pla de xoc dissenyat per la direcció de Presons preveu duplicar les hores d’activitat fora de la cel·la fins a les sis diàries -comptant les estades al pati i les activitats-. Tot i així, Calderó explica que hi ha presos en règim tancat que es neguen a sortir al pati o que prefereixen menjar a dins de la cel·la, i assegura que caldrà “motivar-los” per potenciar l’ús dels espais comuns. El personal dissenyarà un programa de tractament individual per a cada intern en un termini màxim de 15 dies. “La nostra intervenció ha de servir per millorar la seva conducta i convertir el règim tancat en un programa intensiu de tractament”, explica Calderó.

Per fer possible els nous programes s’hi destinarà més plantilla. El tancament de la Model al juny permetrà disposar de més personal, però, a més, s’incorporaran 31 nous professionals de tractament. Calderó explica que el canvi del sistema haurà d’anar acompanyat d’una formació i reciclatge de l’actual personal penitenciari. El pla de xoc també preveu avaluar la situació dels presos en règim tancat cada tres mesos -ara es fa cada mig any- i augmentar entre un 25% i un 50% les hores d’atenció amb el personal de tractament. Tot plegat es plasmarà en una nova circular que s’aprovarà al maig, després de les conclusions del grup de treball sobre aïllament del Parlament.

Des que va començar la legislatura s’han obert nou informacions reservades per conductes irregulars del personal de les presons. Només dos casos s’han considerat prou greus per enviar-los a la fiscalia, que manté oberta una investigació contra cinc funcionaris i ha arxivat la denúncia contra els altres quatre, tot i que un d’aquests ha acabat sancionat administrativament. Calderó assegura que es tracta de casos “aïllats” i que els funcionaris treballen correctament i tenen un nivell de formació “elevat”. “És injust criminalitzar el col·lectiu”, conclou. La direcció de Presons està formant els directors de presons, metges i psicòlegs sobre el Protocol d’Istanbul, contra els maltractaments. Després ho farà amb el personal de rehabilitació i el de vigilància.

L’auditoria no ha analitzat la situació dels presos sancionats amb càstigs de 14 dies en aïllament -que es poden prorrogar fins a dues vegades-. Ara n’hi ha uns quaranta, però la xifra oscil·la molt. Als sancionats se’ls suspenen els tractaments i surten de la cel·la només dues hores al dia. El pla de xoc no preveu cap canvi en la seva situació.

Montse Riart/Enric Borràs

17/04/2017

Ara.cat

L'escola cristiana concertada, "en el punt de mira"

Reclama que es faci públic el cost d’una plaça escolar per acabar amb les "difamacions"

Interior d’una escola concertada cristiana de Barcelona, en una imatge d’arxiu. / XAVIER BERTRAL

“Ens sentim injustament atacats perquè es diuen mitges veritats”. Així descriu el secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, Enric Puig Jofra, el moment que està vivint actualment l’escola concertada cristiana catalana. A Catalunya hi ha 706 escoles que tenen algun estudi concertat (educació infantil de 2n cicle, primària, ESO, batxillerat o cicles formatius) i 3.840 centres públics -escoles i instituts-. Els alumnes de l’escola cristiana representen el 68% del total de la concertada i el 20% sobre el total d’alumnes de Catalunya.

Per a Puig, actualment s’està produint un “enfrontament escola pública-concertada estèril”, que està causat, en part, “per la baixada demogràfica”. “L’enfrontament és cíclic. Ara portàvem uns deu anys de pau, però la reducció de la natalitat l’ha fet revifar”, opina.

En aquest sentit, considera que l’escola concertada està en “el punt de mira” d’alguns sectors, que “n’ignoren tant els principis legals com la història”. “En seu parlamentària se’ns ha dit que som una escola residual del franquisme”, lamenta Puig. Aquesta situació considera que “perjudica indirectament l’educació” i afegeix que “es genera una imatge d’enfrontament que no és bona per al sistema”.

L’escàndol dels Maristes que va sortir a la llum pública l’any passat ha fet que entre alguns sectors l’escola cristiana sigui l’ase dels cops. Puig, però, considera que l’escàndol “no ha afectat la imatge de l’escola cristiana” perquè l’opinió pública sap que aquells fets “no invaliden la feina dels professionals i de les institucions”. “El seny popular ha sabut interpretar els fets”, afirma Puig, que recorda que cal lluitar contra aquest tipus de pràctiques.

Reivindicació

Com a solució perquè s’acabin el que considera “difamacions” contra l’escola concertada, les AMPA cristianes han demanat que es faci públic el cost d’una plaça d’escola concertada. Ho van reclamar durant la sisena Trobada Familiar de l’Escola Cristiana, que va tenir lloc a principis d’abril a l’Escola Pia de Sarrià-Calassanç.

“Ja n’hi ha prou que es desacrediti i s’ataqui l’escola concertada des de determinats sectors amb l’ús de la mentida, quan no de l’insult”, va lamentar el president de la Confederació Cristiana d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (CCAPAC), Josep Maria Romagosa. En el marc del seu discurs, Romagosa també va subratllar que si es van publicar les balances fiscals “no hauria de ser tan difícil publicar el cost de la plaça escolar, que demostraria la diferència de recursos entre centres públics i concertats”.

Al seu torn, fonts d’Ensenyament asseguren que són “conscients que les aportacions econòmiques a aquestes escoles és una qüestió que caldrà atendre per garantir l’accés gratuït de totes les famílies al centre de la seva elecció”. “Als alumnes de les escoles concertades mai se’ls ha garantit el dret a la gratuïtat de l’ensenyament i és un fet que hem de reconèixer i valorar”, apunten.

“Les classes mitjanes tenen tendència a anar a la concertada i a fugir de les escoles públiques amb molta immigració”, apunta el catedràtic de didàctica de les ciències socials de la Universitat de Barcelona (UB) Joaquim Prats, que recorda que el fet que siguin centres religiosos sovint no determina l’elecció d’escola que fan els pares.

Núria Martínez

16/04/2017

Ara.cat